TDAH

Causes (etiologia)

A l’actualitat es desconeixen les causes directes i immediates del Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat.

“EXISTEIXEN DIFERENTS TEORIES QUE INTENTEN EXPLICAR L’ORIGEN DEL TRASTORN. EXISTEIX UN CONSENS MAJORITARI EN ACCEPTAR QUE ES TRACTA D’UN TRASTORN D’ORIGEN NEUROBIOLÒGIC I MOLT PROBABLEMENT DE TRANSMISSIÓ GENÈTICA.”

D’acord amb els estudis realitzats aquests últims anys mitjançant tècniques de formació d’imatges (Resonància magnètica) es possible que en el TDAH existeixi un mal funcionament de certes zones-regions cerebrals. Els estudis suggereixen la implicació de la zona prefrontal del cervell, una zona del cerebel i els ganglis de la base.

Aquestes troballes encaixen amb els estudis neuropsicològics que demostren que dites zones estan estretament relacionades amb la detenció o postergació de les respostes automàtiques (impulsives) i amb la regulació de l’atenció.

“LA RELACIÓ AMB LA GENÈTICA I PER TANT AMB L’HERÈNCIA, ES VERIFICA EN ELS ESTUDIS REALITZATS AMB FAMILIARS DE NENS AMB TDAH”

Entre els factors no genètics relacionats amb el TDAH com són els factors de risc perinatals (tabac, alcohol, drogues consumides durant l’embaràs…); les complicacions en el moment del part que donen lloc a lesions cerebrals, especialment en les zones prefrontals i l’exposició a alts nivells de plom en la primerenca infància poden conjuntament explicar només un 20%-30% dels casos de nens amb TDAH. No sembla existir cap evidència científica que una dieta inadequada contribueixi a l’aparició del TDAH.

Els estudis que han valorat variables ambientals han relacionat el TDAH amb ambients familiars desorganitzats o psicopatologia paterna present. Molt probablement aquests tipus de famílies siguin generadores d’ambients patogènics, és a dir afavoreixen l’aparició de trastorns mentals en general.

Els estudis sobre factors socio-ambientals indiquen que aquests poden influir en la major gravetat dels símptomes, en el pitjor pronòstic del TDAH i en l’augment del risc de presentar trastorns associats (trastorns emocionals, conductes inadequades, dificultats d’aprenentatge, etc.) però rarament podem considerar-los com la causa que genera el trastorn.