TRASTORNS DE LA CONDUCTA

Com identificar un nen amb un trastorn del comportament?

Quan es dóna un cas de nen amb un trastorn del comportament pares i mestres es troben davant d’un nen que no obeeix, que pot mostrar-se agressiu i que té dificultats en les seves relacions socials. S’observa també que:

• S’enfada freqüentment
• Contesta de males maneres
• Desafia amb la postura i amb la mirada
• No obeeix o es resisteix a obeir
• Culpa us altres del que fa ell
• Es mostra rancorós i venjatiu
• Menteix
• Es mostra cruel amb companys, animals…
• Comet furts

Aquests comportaments desborden. Que el nen contesti malament i es negui a obeir genera sentiments de malestar, d’incompetència, de pèrdua d’autoritat en els educadors i aquests en un intent de recuperar-s’imposen. L’educador, llavors, crida més fort, repeteix l’ordre de forma més severa, amenaça, recrimina la conducta de desafiament … i a partir d’aquí haurà perdut les regnes i el control de la situació; podrà cridar més fort, agredir o desobeir de forma més manifesta, i tot això davant la presència d’altres fills o alumnes. El resultat és: educadors desolats i negativisme desafiant enfortit.

Com es diagnostiquen els Trastorns del comportament?

Un equip de professionals experts, normalment encapçalat per un psicòleg, ha de ser el responsable del diagnòstic dels trastorns del comportament. Des de la família o l’escola es pot tenir una sospita però el diagnòstic únicament podrà ser dut a terme per un professional expert en salut mental.
L’avaluació de l’infant i la família és necessària per diferenciar entre un trastorn del comportament i les possibles conductes dins de la normalitat, conductes que poden ser transitòries i que poden experimentar els nens, per exemple, en fases de canvi com és el pas de la infància a l’adolescència.

L’última versió del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders), el DSM-5, l’eina amb la qual els professionals compten a l’hora de diagnosticar els diversos trastorns mentals, cataloga els criteris diagnòstics per cadascun dels trastorns del comportament.

Criteris diagnòstics per al transtorn negativista desafiant

1. Un patró d’enuig / irritabilitat, discussions / actitud desafiant o venjativa que dura almenys sis mesos, que es manifesta com a mínim amb quatre símptomes de qualsevol de les categories següents i que s’exhibeix durant la interacció almenys amb un individu que no sigui un germà.
   Enuig / irritabilitat
   1. Sovint perd la calma.
   2. Sovint està susceptible o es molesta amb facilitat.
   3. Sovint està enfadat i ressentit.
   Discussions / actitud desafiant
   4. Discuteix sovint amb l’autoritat o amb els adults, en el cas dels infants i els adolescents.
   5. Sovint desafia activament o rebutja satisfer la petició per part de figures d’autoritat o normes.
   6. Sovint molesta als altres deliberadament.
   7. Sovint culpa als altres pels seus errors o el seu mal comportament.
   Venjatiu
   8. Ha estat rancorós o venjatiu almenys dues vegades en els últims sis mesos.
2. quest trastorn del comportament va associat a un malestar en l’individu o en altres persones del seu entorn social immediat (és a dir, família, grup d’amics, companys de treball) o té un impacte negatiu en les àrees social, educativa, professional o altres importants.
3. Els comportaments no apareixen exclusivament en el transcurs d’un trastorn psicòtic, un trastorn per consum de substàncies, un trastorn depressiu o un de bipolar. A més, no es compleixen els criteris d’un trastorn de desregulació pertorbador de l’estat d’ànim.
   Nota: S’ha de considerar la persistència i la freqüència d’aquests comportaments per distingir els que es consideren dins dels límits normals, dels simptomàtics. En els nens de menys de cinc anys el comportament ha d’aparèixer gairebé tots els dies durant un període de sis mesos com a mínim, llevat que s’observi una altra cosa (Criteri A8). En els nens de cinc anys o més, el comportament ha d’aparèixer com a mínim un cop per setmana durant almenys sis mesos, llevat que s’observi una altra cosa (Criteri A8). Si bé aquests criteris de freqüència es consideren el grau mínim orientatiu per definir els símptomes, també s’han de tenir en compte altres factors, per exemple, si la freqüència i la intensitat dels comportaments depassen els límits del que és normal per al grau de desenvolupament del individu, el seu sexe i la seva cultura.

Criteris diagnòstics per al Trastorn desocial o de conducta

1. Un patró repetitiu i persistent de comportament en el qual no es respecten els drets bàsics d’altres, les normes o regles socials pròpies de l’edat, el que es manifesta per la presència en els dotze últims mesos d’almenys tres dels quinze criteris següents en qualsevol de les categories següents, i hi ha almenys un en els últims sis mesos:
   Agressió a persones i animals (criteris 1-7), destrucció de la propietat (criteris 8 i 9), engany o robatori (criteris 10-12) i incompliment greu de normes (criteris 13-15):
   1. Sovint assetja, amenaça o intimada a uns altres.
   2. Sovint inicia baralles.
   3. Ha usat una arma que pot provocar seriosos danys a tercers (p. Ex., Un bastó, un maó, una ampolla trencada, un ganivet, una arma).
   4. Ha exercit la crueltat física contra persones.
   5. Ha exercit la crueltat física contra animals.
   6. Ha robat enfrontant-se a una víctima (p. Ex., Atracament, robatori d’un moneder, extorsió, atracament a mà armada).
   7. Ha violat sexualment a algú.
   8. Ha calat foc deliberadament amb la intenció de provocar danys greus.
   9. Ha destruït deliberadament la propietat d’algú (però no per mitjà del foc).
   10. Ha envaït la casa, edifici o automòbil d’algú.
   11. Sovint menteix per obtenir objectes o favors, o per evitar obligacions (p. Ex. “Enganya” a altres).
   12. Ha robat objectes de valor no trivials sense enfrontar-se a la víctima (p. Ex., Furt en una botiga sense violència ni invasió; falsificació).
   13. Sovint surt a la nit tot i la prohibició dels seus pares, començant abans dels 13 anys.
   14. Ha passat una nit fora de casa sense permís mentre vivia amb els seus pares o en una llar d’acollida, almenys dues vegades o un cop sí que va estar absent durant un temps prolongat.
   15. Sovint falta a l’escola, començant abans dels 13 anys.
2. El trastorn del comportament provoca un malestar clínicament significatiu en les àrees social, acadèmica o laboral.
3. Si l’edat de l’individu és de 18 anys o més, no es compleixen els criteris de trastorn de la personalitat antisocial.

En el mateix diagnòstic s’haurà d’especificar el tipus (Tipus d’inici infantil, Tipus d’inici adolescent o Tipus d’inici no especificat) i si es dóna amb emocions prosocials limitades, manca de remordiments o culpabilitat, si es mostra insensible, mancada d’empatia, despreocupat pel seu rendiment o amb afecte superficial o deficient.

Els pares que adverteixen símptomes de trastorn del comportament en els seus fills petits o adolescents hauran d’acudir a un professional per procurar una avaluació i un tractament el més precoç possible, decisió clau per prevenir l’aparició i incidència de problemes en el futur.

Des de Fundació Adana, els trastorns del comportament són diagnosticats per un equip conjunt de psicòlegs i psiquiatres especialitzats. En la mateixa fundació es duu a terme el procés diagnòstic complet mitjançant una història detallada del comportament de l’infant per part dels pares i mestres, observacions clíniques del comportament del nen/adolescent i un examen psicològic complet. En finalitzar el procés de diagnòstic les famílies reben un Pla Terapèutic individualitzat i se’ls proporciona els recursos necessaris per dur-lo a terme.

* Informació extreta American Psychiatric Association (2014). Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5), 5a Ed. Madrid: Editoral Mèdica Panamericana
Per saber més sobre el DSM-5: www.dsm5.org

Com tractem a Fundació Adana els Trastorns del Comportament

Les últimes investigacions estableixen que les línies d’intervenció per a un tractament efectiu dels trastorns del comportament inclouen: entrenament de pares, programes d’entrenament en habilitats socials amb el nen o jove, programes escolars i programes comunitaris.
Els experts assenyalen també que la implicació de la pròpia família és fonamental per aconseguir resultats satisfactoris en el tractament.
Els problemes de comportament poden empitjorar o millorar en funció de les estratègies que utilitzem i perquè el tractament sigui efectiu, s’ha d’iniciar en forma primerenca.

Des de Fundació Adana s’ofereix un tractament multidisciplinari i multimodal que pot incloure:

• Assessorament i pautes a la família. El professional de referència de l’infant acompanya les famílies oferint-los pautes i eines encaminades a aprendre a manejar el comportament del fill i millorar així el clima familiar. Davant alguns casos s’ofereix la possibilitat que el professional es desplaci al domicili familiar per a l’observació i posterior intervenció de les dificultats.
• Assessorament i pautes a l’escola. El mateix professional es dirigeix a l’escola per oferir un servei d’ajuda dissenyat de forma individualitzada per a cada cas, detallant un pla d’actuació a desenvolupar des de l’escola, amb intervencions eficaces i específiques davant els problemes de comportament que puguin donar-se a l’escola. Si cal es duen a terme sessions d’observació directa a l’escola.
• Grups d’Autocontrol. LEls nens van en grup per rebre un entrenament en habilitats socials i desenvolupament de conductes prosocials, encaminat a augmentar la flexibilitat i la tolerància a la frustració per tal de reduir el comportament oposicionista, millorar la conducta i la relació amb els seus iguals i educadors ( pares i mestres).
• Reeducacions conductuals. Quan el nen presenta dificultats acadèmiques, a més de les seves dificultats conductuals, convé dur a terme un treball reeducatiu encaminat a la millora de la seva conducta davant la tasca escolar. En aquestes reeducacions es treballa, a més del comportament, les competències per a l’aprenentatge, estratègies d’estudi i organització. Els professionals encarregats de dur a terme aquesta reeducació són experts en nens i joves amb trastorns de la conducta i el maneig del comportament difícil.
• Detecció, diagnòstic i tractament precoç dels problemes de comportament: Adana s’ofereix l’activitat del Grup Terapèutic Precoç amb l’objectiu que el nen aprengui, en edats molt primerenques, comportaments d’adaptació i evitar complicacions potencials minimitzant els efectes negatius.
• Consulta i seguiment psiquiàtric: en cas necessari el nen o jove és supervisat per l’equip de psiquiatria de la fundació.

Què és el grup terapèutic precoç?

Fundació Adana ha volgut donar una resposta de tractament als nens que ja en edats molt primerenques presenten dificultats importants de comportament, dissenyant una intervenció preventiva basant-se en l’eficàcia d’altres programes (Greenhill i col 2008, Barkley i col. 2000).

El GTP, Grup Terapèutic Precoç, és un programa d’intervenció grupal adreçat a nens d’educació infantil i primera etapa d’educació primària, que presenten dificultats en els hàbits de treball bàsics per a l’aprenentatge, comportaments disruptius, pobre control emocional, dèficit d’habilitats de relació i de resolució de conflictes socials, així com altres comportaments o actituds que entorpeixin el bon funcionament de l’aula i altres espais escolars.

La intervenció amb els nens es dóna de forma grupal un matí a la setmana. La sessió segueix una estructura similar a la de l’escola (treball personal, activitat grupal, dinar, pati …) i incorpora un espai de treball d’habilitats socioemocionals. Es pretén millorar conductes com mantenir-se assegut, escoltar les instruccions d’una tasca abans de començar-la, ser persistent en el seu desenvolupament, acabar-la, respectar el torn de paraula, millorar la tolerància a la frustració, seguir les regles del joc, compartir amb els iguals, conèixer i manejar emocions com la ira, aprendre a trobar solucions davant els conflictes, millorar l’autoestima, entre d’altres.

La intervenció familiar consisteix en sessions formatives cap als pares, en que es treballa la millora dels hàbits d’autonomia, la comunicació, la resolució de conflictes i altres problemàtiques que expressin, aquestes són guiades per un terapeuta i compta amb la possibilitat de l’observació en directe dels nens.

D’altra banda, inclou la formació al professorat en estratègies per ajudar el nen a la problemàtica que es detecti, en els hàbits de treball, en el desenvolupament de les tasques, en les relacions interpersonals…

Aquesta intervenció, que es desenvolupa en un espai de la fundació expressament dissenyat per a aquest projecte, respon a un treball integral de tres grans eixos, la intervenció amb el nen, la intervenció familiar i la intervenció escolar, amb l’interès de facilitar la generalització en l’adquisició dels hàbits positius. Aquesta intervenció tridimensional facilita la millora de les dificultats del nen en el seu entorn natural i col·labora en el prevenció de problemàtiques més greus en edats més avançades.