TDAH
Diagnòstic del TDAH
La detecció precoç, així com un diagnòstic i intervenció adequats, seran fonamentals per a la prevenció o maneig dels problemes associats al trastorn, determinant en gran mesura l’evolució del mateix.
El diagnòstic ha de realitzar-lo preferentment un equip multidisciplinar integrat al menys per un psiquiatra, un psicòleg clínic… amb coneixements sobre el TDAH. Els pares i professors habitualment detecten problemes i els professionals estableixen el diagnòstic.
Fonamentalment, el diagnòstic es basa en una avaluació a nivell mèdic, psicològic i pedagògic orientada respectivament a determinar les condicions físiques del nen, el seu estat emocional, les seves capacitats i el seu nivell d’aprenentatge. Amb tot això es podrà descartar que les dificultats de comportament o/i rendiment escolar es deuen a altres causes diferents del TDAH.
El diagnòstic del TDAH pot ser dificultós per la presència de comorbilitats i de símptomes del trastorn en altres entitats diagnòstiques, que dificulta el diagnòstic diferencial. Per a la seva realització el professional necessitarà informació dels pares, dels professors i del propi nen. És important utilitzar diferents instruments diagnòstics com qüestionaris, entrevistes clíniques, proves i si és possible l’observació directa del nen a la mateixa escola. Actualment no existeixen proves ni biològiques ni psicològiques que estableixin el diagnòstic, aquest s’estableix per criteri clínic, però els instruments d’avaluació complementen i aporten informació fonamental per el clínic que ha d’establir el diagnòstic.
HI HA SUBJECTES AMB DIFICULTATS EN LA CAPACITAT ATENCIONAL I D’AUTOCONTROL QUE NO IMPLICARAN DETERIORAMENT EN LA SEVA VIDA ACADÈMICA, SOCIAL O FAMILIAR I PER TANT NO PODRAN SER DIAGNOSTICATS COM TDAH, SERAN NENS/ES AMB PROBLEMES O DIFICULTATS EN LES ÀRIES D’ATENCIÓ I AUTOCONTROL. AQUESTS NENS PODEN BENEFICIAR-SE DE LES MATEIXES ESTRATÈGIES COGNITIU-CONDUCTUALS QUE S’UTILIZEN EN ELS SUBJECTES AMB TDAH.
El TDAH es classifica dins dels trastorns del neurodesenvolupament. Principalment el diagnòstic es basarà en el compliment dels criteris del DSM-5, que són els criteris diagnòstics establerts per l’Acadèmia Americana de Psiquiatria (2014) o del CIE-10 (1992) que són els reconeguts i establerts per l’OMS, ambdues classificacions estan reconegudes internacionalment. En el DSM-5 es contempla el diagnòstic de TDAH en adults incloent per primera vegada entre els criteris diagnòstics indicacions específiques per edats adultes.
Una avaluació completa de l’infant, aportarà informació fonamental per establir el diagnòstic i per establir el pla terapèutic. L’avaluació en el cas dels adults que presenten símptomes de TDAH consisteix a recollir totes les dades clíniques disponibles que ajudaran en la realització de la diagnosi: una bona història clínica del pacient, qüestionaris autoadministrats de símptomes, avaluació del rendiment neuropsicològic i avaluació d’altres possibles comorbiditats.
L’edat “ideal” per acudir al professional, dependrà de les característiques de cada cas. En principi, sempre que s’observen problemes en el funcionament quotidià respecte al que els pertocaria per la seva edat de desenvolupament, o si és un nen a què no s’aconsegueix gestionar educativament està justificada la consulta amb un professional. En el cas dels adults sempre que aquest manifesti símptomes que li generin disfunció en la seva vida diària.
No obstant, com s’ha senyalat amb anterioritat, en general les manifestacions del TDAH comencen a observar clarament amb l’inici de l’escola primària, quan augmenta el nivell d’exigència referent a l’atenció i autocontrol a classe, l’horari és més estructurat i disminueix el grau de supervisió individualitzada en detriment de l’exigència d’un major grau d’autonomia.
