TDAH

Definició i tipus

El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat és un trastorn del neurodesenvolupament de caràcter neurobiològic originat en la infància i que afecta al llarg de la vida, que es caracteritza per la presència de tres símptomes típics:

• Dèficit d’atenció.
• Impulsivitat.
• Hiperactivitat motora i / o vocal.

S’identificarà com un trastorn quan aquests símptomes o els comportaments que se’n derivin s’observin amb molta més freqüència i intensitat que en els nens / adolescents d’igual edat i que interfereixin en la vida quotidiana presents en dos o més contextos: a casa, l’escola o el seu entorn en general.

S’ha de tenir en compte que no tots els nens amb aquest trastorn manifesten els mateixos símptomes i amb la mateixa intensitat (podent presentar-se com lleu, moderat o greu)

Al Manual de Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5), publicat per l’American Psychiatric Association en la seva última versió, que es va publicar en castellà al 2014, es diferencien tres tipus de presentacions del TDAH:

• Presentació combinada
• Presentació predominantment amb falta d’atenció
• Presentació predominantment hiperactiva / impulsiva

La característica essencial del TDAH és un patró persistent de desatenció i / o hiperactivitat-impulsivitat, més freqüent i greu que l’observat habitualment en subjectes d’un nivell de desenvolupament similar.

Segons el DSM-5, per diagnosticar el TDAH en qualsevol de les categories:

• Alguns dels símptomes que causen alteracions, estaven presents abans dels 12 anys d’edat.
• Algunes alteracions provocades pels símptomes, es presenten en dos o més ambients (per exemple a casa ia l’escola).
• Hi ha d’haver proves clares de deteriorament clínicament significatiu de l’activitat social, acadèmica o laboral, és a dir que els símptomes interfereixen de forma significativa la vida de la persona.
• Els símptomes no es produeixen exclusivament durant el curs de l’esquizofrènia o d’un altre trastorn psicòtic i no s’expliquen millor per un altre trastorn mental (per exemple, trastorn de l’estat d’ànim, trastorn d’ansietat, trastorn dissociatiu, trastorn de la personalitat, intoxicació o abstinència de substàncies).

Principalment, cal distingir el TDAH de comportaments propis de l’edat en nens actius, retard mental, situacions d’ambient acadèmic poc estimulant i subjectes amb comportament negativista desafiant.

Alguns autors, destaquen les dificultats d’autocontrol com a eix central del trastorn. En aquest sentit, es descriu el TDAH com un “dèficit per inhibir la conducta prepotent” (Barkley 1995).

EL TDAH EN L’ADULT

Durant molts anys s’ha considerat que el TDAH és un trastorn exclusivament de la infància i de l’adolescència, encara que la realitat no és aquesta. Els símptomes i l’impacte del TDAH en la majoria dels casos es mantenen en l’edat adulta, i en el cas de les dones, el diagnòstic de moltes d’elles sol establir-se a aquesta edat.

Els símptomes de l’adult amb TDAH solen ser diferents a el dels nens. La hiperactivitat es fa menys visible i es transforma en una inquietud més interna i en una recerca d’activitat o emoció constant. Els problemes d’atenció són probablement els que més persisteixen; aquests comporten dificultats als adults a l’hora de dur a terme les tasques, gestionar el seu temps o ser organitzats i consistents.  Els símptomes impulsius es mantenen en la majoria dels casos, el que comporta a problemes en la vida familiar, social o laboral. S’observa en els adults una major freqüència de canvis laborals precipitats i constants, ruptures sentimentals o conductes de risc, entre altres situacions.