TDAH

Definició i tipus

El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat és un trastorn del neurodesenvolupament de caràcter neurobiològic originat en la infància i que afecta al llarg de la vida, que es caracteritza per la presència de tres símptomes típics:

• Dèficit d’atenció.
• Impulsivitat.
• Hiperactivitat motora i / o vocal.

S’identificarà com un trastorn quan aquests símptomes o els comportaments que se’n derivin s’observin amb molta més freqüència i intensitat que en els nens / adolescents d’igual edat i que interfereixin en la vida quotidiana presents en dos o més contextos: a casa, l’escola o el seu entorn en general.

S’ha de tenir en compte que no tots els nens amb aquest trastorn manifesten els mateixos símptomes i amb la mateixa intensitat (podent presentar-se com lleu, moderat o greu)

Al Manual de Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5), publicat per l’American Psychiatric Association en la seva última versió, que es va publicar al maig de 2013, es diferencien tres tipus de presentacions del TDAH:

• Presentació combinada
• Presentació predominantment amb falta d’atenció
• Presentació predominantment hiperactiva / impulsiva

La característica essencial del TDAH és un patró persistent de desatenció i / o hiperactivitat-impulsivitat, més freqüent i greu que l’observat habitualment en subjectes d’un nivell de desenvolupament similar.

Segons el DSM-5, per diagnosticar el TDAH en qualsevol de les categories:

• Alguns dels símptomes que causen alteracions, estaven presents abans dels 12 anys d’edat.
• Algunes alteracions provocades pels símptomes, es presenten en dos o més ambients (per exemple a casa ia l’escola).
• Hi ha d’haver proves clares de deteriorament clínicament significatiu de l’activitat social, acadèmica o laboral, és a dir que els símptomes interfereixen de forma significativa la vida de la persona.
• Els símptomes no es produeixen exclusivament durant el curs de l’esquizofrènia o d’un altre trastorn psicòtic i no s’expliquen millor per un altre trastorn mental (per exemple, trastorn de l’estat d’ànim, trastorn d’ansietat, trastorn dissociatiu, trastorn de la personalitat, intoxicació o abstinència de substàncies).

Principalment, cal distingir el TDAH de comportaments propis de l’edat en nens actius, retard mental, situacions d’ambient acadèmic poc estimulant i subjectes amb comportament negativista desafiant.

Alguns autors, destaquen les dificultats d’autocontrol com a eix central del trastorn. En aquest sentit, es descriu el TDAH com un “dèficit per inhibir la conducta prepotent” (Barkley 1995).