El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat és un trastorn del neurodesenvolupament de caràcter neurobiològic originat en la infància i que afecta al llarg de la vida, que es caracteritza per la presència de tres símptomes típics:
S’identificarà com un trastorn quan aquests símptomes o els comportaments que se’n derivin s’observin amb molta més freqüència i intensitat que en els nens / adolescents d’igual edat i que interfereixin en la vida quotidiana presents en dos o més contextos: a casa, l’escola o el seu entorn en general.
S’ha de tenir en compte que no tots els nens amb aquest trastorn manifesten els mateixos símptomes i amb la mateixa intensitat (podent presentar-se com lleu, moderat o greu)
Al Manual de Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5), publicat per l’American Psychiatric Association en la seva última versió, que es va publicar al maig de 2013, es diferencien tres tipus de presentacions del TDAH:
La característica essencial del TDAH és un patró persistent de desatenció i / o hiperactivitat-impulsivitat, més freqüent i greu que l’observat habitualment en subjectes d’un nivell de desenvolupament similar.
Segons el DSM-5, per diagnosticar el TDAH en qualsevol de les categories:
Principalment, cal distingir el TDAH de comportaments propis de l’edat en nens actius, retard mental, situacions d’ambient acadèmic poc estimulant i subjectes amb comportament negativista desafiant.
Alguns autors, destaquen les dificultats d’autocontrol com a eix central del trastorn. En aquest sentit, es descriu el TDAH com un “dèficit per inhibir la conducta prepotent” (Barkley 1995).