TRASTORNS DE L’APRENENTATGE
Definició
El Trastorn de l’Aprenentatge es defineix com una dificultat inesperada, específica i persistent per a l’adquisició d’un aprenentatge malgrat una instrucció convencional, nivell d’intel·ligència i oportunitats socioculturals adequades. Aquests trastorns s’inclouen dins dels trastorns del neurodesenvolupament i interfereixen en l’aprenentatge d’habilitats acadèmiques i / o socials i sovint coexisteixen amb problemes de conducta, d’estat d’ànim i / o d’ansietat.
Els trastorns de l’aprenentatge, si no són detectats a temps, no es diagnostiquen de manera correcta i no són tractats de manera efectiva exposen al nen a repetides experiències fallides, poden reduir la motivació per l’aprenentatge i afavorir l’aparició de problemes associats que afecten la autoestima i el benestar emocional del nen. El nen pot mostrar signes de tristesa, frustració o decepció. Poden ocórrer també problemes conductuals com a mal comportament o presentar-se conjuntament a un TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció amb hiperactivitat). Encara que no hi ha acord sobre les causes de la relació entre el TDAH i les dificultats d’aprenentatge la comunitat científica coincideix que les dificultats específiques de cada trastorn afavoreixen el desenvolupament de l’altre.
Quan es dóna una detecció primerenca i intervenció especial apropiada, la majoria dels nens i adolescents poden superar o aprendre a compensar els problemes escolars que s’hagin pogut presentar.
Principals Trastorns de l’Aprenentatge
Trastorn específic de l’aprenentatge amb dificultat de la lectura o Dislèxia
La dislèxia o trastorn específic de l’aprenentatge de la lectura, es refereix a una dificultat inesperada per adquirir la lectura que presenten alguns nens amb intel·ligència, motivació i escolarització adequada.
Les dificultats per a la lectura i les seves repercussions van canviant al llarg de la vida, però sempre hi són presents. En l’adult es tradueix en una baixa velocitat lectora i poc domini ortogràfic.
El tractament de la dislèxia requereix un procés de reeducació amb tècniques específiques individualitzades, per tal d’adquirir la capacitat d’interpretar, de forma gairebé automàtica, els símbols gràfics habituals usats en la lectura i l’escriptura. Aquest tractament ha de començar el més aviat possible, entre els quatre i els sis anys, evitant així la posterior aparició de problemes més greus i garantint l’èxit d’adquisicions més complexes.
Trastorn específic de l’aprenentatge amb dificultat matemàtica o Discalcúlia
La discalcúlia o dificultat en l’aprenentatge de les matemàtiques, denominat en el DSM5 com un trastorn específic de l’aprenentatge amb dificultat matemàtica, es refereix a una dificultat permanent per aprendre o comprendre els conceptes numèrics, principis de comptatge o aritmètica.
Entre el tres i el sis per cent dels nens en edat escolar, mostra dificultats permanents en l’aprenentatge d’aquests conceptes matemàtics. Al voltant de la meitat dels nens amb discalcúlia també presenta un retard o deficiències en l’aprenentatge de la lectura, i molts presenten també TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat). Es desconeix encara la causa però diferents estudis científics suggereixen un component genètic.
