TRASTORNS DE L’ESPECTRE AUTISTA (TEA)
Definició
Els Trastorns de l’Espectre Autista, es defineixen com una disfunció neurològica crònica amb forta base genètica que des d’edats primerenques es manifesta en una sèrie de símptomes relacionats amb la interacció social, la comunicació i la falta de flexibilitat en el raonament i comportaments. El grau de gravetat, forma i edat d’aparició de cada un dels criteris variarà d’un individu a un altre, definint cadascuna de les categories diagnòstiques. Tot i les classificacions, cap persona que presenta un TEA és igual a un altre pel que fa a característiques observables.
En tots els casos es presenten manifestacions clíniques en diversos aspectes de les següents àrees: interacció social, comunicació i repertori restringit d’interessos i comportaments. Les manifestacions del trastorn solen posar-se de manifest en els primers anys de vida i variaran en funció del desenvolupament i l’edat cronològica dels nens.
La complexitat de manifestacions clíniques suggereix una etiologia multicausal. Els avenços més recents indiquen la importància dels factors genètics i d’alguns possibles factors ambientals que donen lloc a alteracions cerebrals molt primerenques.
S’accepta que “l’autisme és el trastorn més genètic dels síndromes neuropsiquiàtrics” i que és, primordialment, la conseqüència de l’alteració d’un conjunt de gens interdependents, distribuïts en diferents punts del genoma.
Pot el meu fill o alumne tenir TEA?
Interacció social alterada
En nadons: contacte visual, expressions i gestos limitats. El que es tradueix de vegades en una mena de sordesa selectiva ja que no solen reaccionar quan se’ls crida pel seu nom.
En nens petits: falta d’interès a ser ajudats, falta d’habilitat per iniciar o participar en jocs amb altres nens o adults, jocs en solitari, resposta inadequada a les relacions socials formals.
Comunicació verbal i no-verbal alterades
No fan servir el llenguatge verbal i / o corporal com comunicació funcional, fins i tot pot existir mutisme en els casos més greus. Alguns nens inicien el desenvolupament del llenguatge en el primer any de vida però poden patir una regressió a partir del segon any i perdre-ho. Altres en canvi pateixen retards generalitzats en tots els aspectes del llenguatge i de la comunicació (no compensen amb gestos o mímica).
Quan el llenguatge és present hi ha alteració important de la capacitat per iniciar o mantenir una conversa: ecolàlia, confusió de pronoms personals (es refereixen a ells mateixos en segona o tercera persona), repetició verbal de frases o al voltant d’un tema particular i anormalitats de la prosòdia. Utilitzen un llenguatge estereotipat.
Restricció d’interessos i comportaments estereotipats i repetitius
Preocupacions absorbents per un o més patrons estereotipats i restrictius d’interès que resulten anormals en la seva intensitat o en el seu contingut. És comú: la insistència exagerada en una mateixa activitat, rutines o rituals específics. Tenen escassa tolerància als canvis d’aquestes rutines. Solen adquirir manierismes motors estereotipats i repetitius com sacsejar o girar les mans o dits, o moviments complexos de tot el cos.
Resposta inusual als estímuls
Percepció selectiva de determinats sons que es tradueix en no respondre a veus humanes o al seu propi nom i en canvi són extremadament sensibles a certs sons, fins i tot considerats suaus per a la majoria. De la mateixa manera passa amb determinats estímuls visuals, tàctils, d’olor o sabor. Això es tradueix de vegades en trastorns de l’alimentació per la seva preferència o rebuig a determinats sabors o textures, o rebuig a determinades peces de vestir pel color i tacte. De vegades disfunció greu de la sensació del dolor que pot emmascarar problemes mèdics com fractures.
Trastorns del comportament
De vegades mostren dificultat per centrar l’atenció en determinats temes o activitats que no han estat elegits per ells mateixos. Alguns nens solen ser considerats hiperactius o amb problemes de dèficit d’atenció, arribant fins i tot a nivells significatius d’ansietat. Altres responen als canvis o frustracions amb agressivitat.
Habilitats especials
Alguns nens poden mostrar habilitats especials en àrees concretes sensorials, de memòria, càlcul, i d’altres, que poden fer que destaquin en temes com per exemple, música, art o matemàtiques.
