Header_AtencionIntegrada_CAT
capçaleres_responsive_CAT

TDAH

Factors i transtorns associats

Cal diferenciar les dificultats més freqüents que s’associen als símptomes principals del trastorn, de la presència d’un altre trastorn o quadre sindròmic que coexisteix amb el TDAH (comorbilitat). Més del 50% patiran almenys 1 trastorn comorbe o associat(AACAP 1997).

FACTORS més comuns associats a les característiques del TDAH:

  • Problemes de tipus emocional (labilitat emocional o plor fàcil, baixa autoestima, inseguretat…).
  • Problemes de rendiment escolar (poca motivació, rendiment variable, fracàs escolar,…).
  • Problemes d’adaptació al col·legi o altres activitats (baixa tolerància a la frustració, dificultats per seguir les normes,…).
  • Problemes en les relacions amb els companys (comportament agressiu, rebuig per part dels companys,…).
  • Dificultats en les relacions familiars (poca obediència, dificultats per adquirir hàbits, irritabilitat,…)
  • Major propensió a patir accidents, degut fonamentalment a la impulsivitat i la falta d’atenció.

 

TRASTORNS COMÒRBIDS (que poden co-existir amb el TDAH): els que es diagnostiquen amb més freqüència son:

  • Trastorn negativista desafiant: Del 40 al 60% de nens amb TDAH presentaran en algun moment de la seva vida els requisits diagnòstics d’aquest trastorn que es caracteritza per un patró de comportament hostil i desafiant, tal com discussions o desobediència i oposició a les figures d’autoritat, més greu i freqüent que l’esperat per edat i sexe.
  • Trastorn disocial: Entre un 20 i un 40% de nens-adolescents amb TDAH el pateixen. El trastorn disocial és un patró de comportament en el que es violen reiteradament els drets bàsics dels demés i es transgredeixen importants normes socials, com pot ser agredir a persones o animals, destruir deliberadament propietats o robar. El TDAH més la coexistència del trastorn de conducta contribueix als problemes que es plantegen en la societat com poden ser l’embaràs d’adolescents, la violència i la criminologia (NIMH, National Institute of Health EEUU, Special Communications, 2000) la delinqüència juvenil o els arrests policíacs (Pelham et al, 1996). En un estudi epidemiològic realitzat per Eyestone i Howell, 1994 van trobar que el 25% dels presos presentaven el diagnòstic de TDAH.
  • Trastorns de l’estat d’ànim: Entre un 15 i un 20% pateix a més del TDAH un trastorn depressiu en algun moment de la seva vida. El 10% intentarà suïcidar-se i el 5% morirà per suïcidi o por lesions accidentals (Weis i Hechtman, 1993).
  • Trastorns d’ansietat: D’un 20 a un 25% presenten algun trastorn d’ansietat de manera conjunta al TDAH.
  • Trastorns de l’aprenentatge: Aproximadament el 26% reuniran els criteris de gravetat clínica per ser diagnosticats d’un trastorn de lectura, de l’expressió escrita o del càlcul.
  • Trastorn de tics o Síndrome de la Tourette: al voltant del 70% de persones que presenten el Síndrome de Tourette (caracteritzat per l’emissió repetida de tics motors i/o verbals múltiples) pateixen TDAH.
  • Abús de substàncies: Són el grup de TDAH més trastorn de conducta afegit els que tenen major risc de patir-ho, segons Barkley y Fisher, 1998. El 40% d’adolescents amb TDAH (segons Biederman, 1997) reuneixen criteris de dependència o abús de substàncies.
  • Trastorns de la comunicació: En menor mesura, alguns nens amb TDAH presenten alteracions significatives del desenvolupament del llenguatge expressiu, o receptiu-expressiu (verbal y gestual).
_0004_PostgradoSobreTDAH
_0003_Ayuda deficit TDAH

Start typing and press Enter to search