Header_AtencionIntegrada_CAT
capçaleres_responsive_CAT

TDAH

Diagnòstic del TDAH

La detecció precoç, així com un diagnòstic i intervenció adequats, seran fonamentals per a la prevenció o maneig dels problemes associats al trastorn, determinant en gran mesura l’evolució del mateix.

El diagnòstic ha de realitzar-lo preferentment un equip multidisciplinar integrat al menys per un psiquiatra, un psicòleg clínic… amb coneixements sobre el TDAH. Els pares i professors habitualment detecten problemes i els professionals estableixen el diagnòstic.

Fonamentalment, el diagnòstic es basa en una avaluació a nivell mèdic, psicològic i pedagògic orientada respectivament a determinar les condicions físiques del nen, el seu estat emocional, les seves capacitats i el seu nivell d’aprenentatge. Amb tot això es podrà descartar que les dificultats de comportament o/i rendiment escolar es deuen a altres causes diferents del TDAH.

El diagnòstic del TDAH pot ser dificultós per la presència de comorbilitats i de símptomes del trastorn en altres entitats diagnòstiques, que dificulta el diagnòstic diferencial. Per a la seva realització el professional necessitarà informació dels pares, dels professors i del propi nen. És important utilitzar diferents instruments diagnòstics com qüestionaris, entrevistes clíniques, proves i si és possible l’observació directa del nen a la mateixa escola. Actualment no existeixen proves ni biològiques ni psicològiques que estableixin el diagnòstic, aquest s’estableix per criteri clínic, però els instruments d’avaluació complementen i aporten informació fonamental per el clínic que ha d’establir el diagnòstic.

HI HA SUBJECTES AMB DIFICULTATS EN LA CAPACITAT ATENCIONAL I D’AUTOCONTROL QUE NO IMPLICARAN DETERIORAMENT EN LA SEVA VIDA ACADÈMICA, SOCIAL O FAMILIAR I PER TANT NO PODRAN SER DIAGNOSTICATS COM TDAH, SERAN NENS/ES AMB PROBLEMES O DIFICULTATS EN LES ÀRIES D’ATENCIÓ I AUTOCONTROL. AQUESTS NENS PODEN BENEFICIAR-SE DE LES MATEIXES ESTRATÈGIES COGNITIU-CONDUCTUALS QUE S’UTILIZEN EN ELS SUBJECTES AMB TDAH.

El TDAH es classifica dins dels trastorns mentals. Principalment el diagnòstic es basa en el compliment dels criteris del DSM-IV, que són els criteris diagnòstics establerts per l’Acadèmia Americana de Psiquiatria (1994) o del CIE-10 (1992) que són els reconeguts i establerts per la OMS, ambdues classificacions estan reconegudes internacionalment.

Una avaluació completa del nen aportarà informació fonamental per establir el diagnòstic i per establir el pla terapèutic.

L’edat ideal per acudir al professional dependrà de les característiques de cada cas. En principi,sempre que s’observen problemes en el funcionament quotidià d’un nen respecte a allò que s’espera per a la seva edat de desenvolupament, o si és un nen al que no s’aconsegueix manejar educativament està justificada la consulta a un professional..

No obstant, com s’ha senyalat amb anterioritat, en general les manifestacions del TDAH comencen a observar clarament amb l’inici de l’escola primària, quan augmenta el nivell d’exigència referent a l’atenció i autocontrol a classe, l’horari és més estructurat i disminueix el grau de supervisió individualitzada en detriment de l’exigència d’un major grau d’autonomia.

_0004_PostgradoSobreTDAH
_0003_Ayuda deficit TDAH

Start typing and press Enter to search