Header_AtencionIntegrada_CAT
capçaleres_responsive_CAT

TDAH

Definició i tipus

El trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH), és un trastorn que s’inicia en la infància i es caracteritza per dificultats per mantenir l’atenció, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat o dificultats en el control dels impulsos.

El TDAH s’ubica en la classificació dels trastorns mentals de l’APA (Associació Americana de Psiquiatria), en l’apartat de trastorns per dèficit d’atenció i comportament pertorbador (DSM IV, quarta edició del manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals, 1994).

D’acord amb aquesta classificació s’estableixen 3 tipus dins el TDAH, segons la presentació del símptoma predominant:

  • Tipus amb predomini del dèficit d’atenció.
  • Tipus amb predomini de la impulsivitat-hiperactivitat.
  • Tipuscombinat, on predominen tant símptomes de desatenció com d’impulsivitat-hiperactivitat.

En la classificació estadística internacional de malalties de l’OMS (la CIE-10 de 1992), més utilitzada en l’àmbit europeu, el TDAH s’ubica en l’apartat de Trastorn hipercinètic, classificat en quatre categories bàsiques:

  • Trastorn de l’activitat i de l’atenció: subdividit en Trastorn de dèficit d’atenció i Síndrome de dèficit d’atenció amb hiperactivitat.
  • Trastorn hipercinètic disocial.
  • Altres trastorns hipercinètics.
  • Trastorn hipercinètic sense especificació.

La característica essencial del TDAH és un patró persistent de desatenció i/o hiperactivitat-impulsivitat, més freqüent i greu que l’observat habitualment en subjectes d’un nivell de desenvolupament similar.

  • Segons el DSM-IV, per diagnosticar el TDAH en qualsevol de les seves categories cal que: Algunes alteracions provocades pels símptomes, han de presentar-se en dos o més ambients (per exemple a casa i a l’escola).
  • Alguns d’aquests símptomes que causen alteracions, havien d’estar presents abans dels 7 anys d’edat.
  • Ha d’haver-hi proves clares de deteriorament clínicament significatiu de l’activitat social, acadèmica o laboral , és a dir que els símptomes interfereixin de forma significativa la vida de la persona.
  • Els símptomes no apareixen exclusivament en el transcurs d’un trastorn generalitzat del desenvolupament, esquizofrènia o un altre trastorn psicòtic ni s’expliquen per la presència d’un altre trastorn mental.

Alguns autors, destaquen les dificultats d’autocontrol com eix central del trastorn. En aquest sentit, es descriu el TDAH com un”dèficit per inhibir la conducta prepotent; (Barkley 1995).

Principalment, cal distingir el TDAH de comportaments propis de l’edat en nens actius, retard mental, situacions d’ambient acadèmic poc estimulant i subjectes amb comportament negativista desafiant (DSM-IV)..

_0004_PostgradoSobreTDAH
_0003_Ayuda deficit TDAH

Start typing and press Enter to search