TDAH

Característiques

Les dificultats d’atenció i concentració

Les dificultats d’atenció, poden manifestar-se en situacions socials, acadèmiques o laborals. Es tenen que presentar amb una intensitat desadaptativa, durant un mínim de 6 mesos i en discordància amb el nivell de desenvolupament del subjecte.

Aquestes dificultats es tradueixen en:

• Dificultat per establir un ordre en les seves tasques o petites responsabilitats a casa o a la feina.
• Li costa posar-se en marxa (per vestir-se, fer els deures, tasques de casa…), ja que es distreu fàcilment amb estímuls irrellevants.
• Presenta problemes per mantenir l’atenció fins a finalitzar les seves tasques i tendeix a deixar una activitat per una altra poc després d’haver-la iniciat, deixant vàries inacabades.
• Perd o oblida coses necessàries (agenda, abric, bufanda, cartera, joguines,…).
• Sembla no escoltar quan se li parla, té dificultats per seguir una conversa adequadament, per seguir les normes d’un joc o activitat proposada així com per obeir, ja que no està atent quan es dóna l’ordre.
• Sovint oblida les seves obligacions quotidianes (raspallar-se les dents, recollir la roba,…).
• Pot tenir problemes per seleccionar el que és més important, comet errors per descuit en les tasques escolars, laborals o altres activitats, al no estar suficientment atent als detalls.
• Dificultats per prestar atenció a dos estímuls alternatius o simultanis (per exemple escoltar i prendre notes al mateix temps,…)
• Amb freqüència evita o es resisteix davant de tasques que requereixen un esforç mental sostingut i/o un grau d’organització elevat.
• Barkley destaca els problemes que tenen per demorar la gratificació i per a resistir-se a la distracció entre els principals determinants de les dificultats d’atenció. Segons les seves pròpies investigacions, aquestes persones s’avorreixen més ràpidament en la seva feina i senten una major atracció cap als aspectes més gratificants o divertits davant de qualsevol situació (Barkley, 1995). Per tant es distreuen amb gran facilitat interrompent la seva tasca per dedicar-se a allò més gratificant sense finalitzar allò més important.

“CAL DESTACAR QUE LA DESMOTIVACIÓ PER LA TASCA TÉ EL SEU ORIGEN EN UNA MAJOR DIFICULTAT PER A MANTENIR L’ATENCIÓ EN AQUESTA I NO EN LA VAGÀNCIA O LA DESGANA”

En aquest sentit, s’ha comprovat que el rendiment de les persones amb TDAH disminueix clarament davant tasques poc innovadora o repetitives. Si la tasca és innovadora, el rendiment inicial és bo, deteriorant-se a mida que es fa monòtona, augmentant la probabilitat d’abandonament (Orjales 1998). L’atenció del nen amb TDAH, sol ser dispersa i sol alterar-se amb qualsevol estímul irrellevant, mantenir l’atenció en les condicions normals d’una classe, pot dificultar en gran mesura que el nen centri la seva atenció en la tasca..

Quan el símptoma predominant és el dèficit d’atenció, és més difícil detectar-ho, donat que no presenten en tan alt grau problemes de comportament. Amb freqüència aquests nens a les escoles són considerats com a despistats, passius i desorganitzats, no molesten a l’aula però tampoc aprenen, el seu rendiment no resulta satisfactori i a vegades hi ha dubtes sobre les seves capacitats tot i saber que són les normals.

La impulsivitat

La impulsivitat equival a una manca d’autocontrol o incapacitat per inhibir la conducta, presentant dificultats per inhibir o parar la resposta espontània. Tenen dificultats tant per controlar la seva conducta com per controlar les seves emocions (quan s’enfada no controla la ràbia), com per controlar els seus pensaments (organitzar-los, callar-ne alguns..)

Principalment implica les següents dificultats:

• Sovint té dificultats per pensar abans d’actuar.
• Es precipita en la parla dient coses en moments poc apropiats o responent a preguntes abans que se li hagin acabat de formular.
• Poc previsor, falta de planificació (per ex; es posen a fer els deures sense tenir el material).
• Interromp o sovint pot immiscir-se en les converses, jocs o activitats dels demés.
• Es mostra impacient, amb dificultats per demorar la gratificació immediata.

Degut a aquestes característiques, fan comentaris fora de lloc, toquen o es queden coses que no són seves, fan pallassades,… A més mostren reaccions automàtiques (no intencionals o premeditades), d’ira o ràbia davant de petites frustracions o situacions que poden percebre com a amenaces. Tenen moltes dificultats per esperar, guardar el torn en els jocs, en la cua pel dinar o per anar al pati,… Pot ser que es mostrin gemegosos si han d’esperar o que comencin a portar-se malament. Quan se’ls promet una activitat agradable, poden insistir i l’exigeixen abans d’hora fins a esgotar als del seu entorn. Aquestes dificultats que tenen el seu origen en la manca d’autocontrol (impulsivitat) fan que la persona amb TDAH sembli exigent i egocèntrica tenint conseqüències negatives en la seva adaptació social, laboral i escolar.

En quant al seu rendiment, degut a la seva impulsivitat, comencen les tasques sense acabar de llegir les instruccions, han de controlar els impulsos per no abandonar una tasca avorrida i persistir en activitats on la recompensa es dóna a llarg termini. Amb freqüència, quan realitzen tasques avorrides, util·litzen el menor temps possible i sembla que fan un esforç mínim.

“LA IMPULSIVITAT POT DESENCADENAR EN PETITS ACCIDENTS (COPS, TRENCAR COSES,…) AIXÍ COM A INCÓRRER EN SITUACIONS ALTAMENT PERILLOSES PER FALTA DE CONSIDERACIÓ DELS RISCS ASSOCIATS”

La falta de control d’impulsos explica en gran mesura, perquè els adolescents i adults amb TDAH tenen major probabilitats de beure alcohol, fumar i prendre substàncies il·legals, així com les dificultats que presenten per administrar-se els diners.

La hiperactivitat

La hiperactivitat es defineix com activitat excessiva o inapropiada, ja sigui motora (de moviment) o vocal (fer sorollets constantment amb la boca, cantussejar…). Per activitat inapropiada s’entén per exemple moure’s (encara que no sigui en un grau molt intens però si molt constant) en moments en que es requereix estar quiet. Es diferencia de la conducta activa que mostren alguns nens, joves i adults en el sentit de tractar-se – en termes generals – d’inquietud no dirigida a fins concrets i productius, causant problemes d’adaptació significatius al que pateix el trastorn. Són exemples de moviment no intencional; moure les cames mentre s’escriu, toquejar el got amb la mà esquerra mentre que amb la dreta es menja, etc. són moviments que no li serveixen per l’activitat que està executant.

Les principals manifestacions de hiperactivitat són:

• Moviment freqüent de peus i mans (balancejar el peu, donar copets amb el llapis o els dits, jugar amb petits objectes…).
• Es mou amb freqüència sobre el seu seient (canvia de postura, es balanceja,…), o sovint s’aixeca en situacions on hauria de romandre assegut.
• Li costa entretenir-se o dedicar-se a activitats tranquil.les (acostumen a tenir preferència per jocs i activitats mogudes).
• Amb freqüència va d’un lloc a un altre ense motiu aparent, a vegades corre o salta en situacions poc apropiades. Pot verbalitzar sensació d’inquietud interna tot i que és capaç d’estar-se quiet.
• Parla excessiva (no pot callar a classe, al cinema…). Fan sorollets amb la boca o cantussegen.

“DURANT LA INFÀNCIA LA HIPERACTIVITAT ES EL SÍMPTOMA MÉS CRIDANER (QUE NO SIGNIFICA QUE SIGUI EL MÉS IMPORTANT) DEL TRASTORN PER EL QUAL LA MAJORIA DE VEGADES ELS PROFESSORS ALERTEN ALS PARES”

En molts casos, a mida que el nen creix, la hiperactivitat motriu a l’aula es manifesta mitjançant excuses constants per aixecar-se (ensenyar la tasca al professor, anar a buscar alguna cosa,…) i excés d’activitat motriu fina (rascar-se, canviar la manera d’estar assegut, jugar amb el llapis..) o vocal (parlar amb el company,…).

En els adolescents i adults, els símptomes d’hiperactivitat adopten la forma de dificultats per dedicar-se a activitats d’oci tranquil.les i sensació d’inquietud interna, és important recordar que en l’adolescent amb TDAH a no s’observa ni detecta la hiperactivitat a pesar de tenir el trastorn.

En les nenes el grau d’hiperactivitat sol ser més lleuger i manifestat a través de moviment fi, no obstant segueix sent exagerat respecte al seu sexe i edat.

“QUAN LA CONDUCTA HIPERACTIVA ÉS MOLT EXAGERADA, POT INTERFERIR NOTABLEMENT EN L’APRENENTATGE I EN L’ADAPTACIÓ ESCOLAR- SOCIAL O LABORAL DE LA PERSONA AMB TDAH. COM ES POT SEGUIR UNA CLASSE SI AL MOURE LES MANS CAUEN ELS LLAPIS, AL RECOLLIR-LOS ES GOLPEJA SENSE VOLER AL COMPANY AQUEST S’ENFADA, ES BARALLEN… I AIXÒ PASSA CONSTANTMENT?”

Barkley explica la hiperactivitat d’aquests nens com una conducta hiperreactiva o desmesurada en front una situació, com un problema per inhibir la conducta en aquest cas motora.

Per una altra banda, diversos autors fan referència a que un grup elevat de nens amb TDAH (aproximadament el 50%), presenten dificultats de coordinació motriu i estructuració perceptiva. S’han relacionat aquestes dificultats amb la presència de certs signes neurològics menors (dificultats en l’execució de moviments successius i oposats amb rapidesa, dificultats en el reconeixement de figures o lletres traçades en la pell, o dificultats en el reconeixement d’objectes al tacte). No obstant, encara estar per descobrir la relació entre aquests aspectes i la implicació amb el TDAH (Cabanyés i Polaino Lorente 1997).

Durant l’adolescència o entrada a l’edat adulta, la hiperactivitat perd força, donant lloc a una inquietud més interna. Així mateix, el jove o adult amb TDAH pot mostrar-se letàrgic o hipoactiu durant el dia i presentar un rebrot de símptomes a la tarda o a la nit. De vegades té dificultats per adormir-se a causa del bombardeig de pensaments que experimenta quan s’estira al llit.